Fèlix Fanés (Barcelona, 1948) ha estat crític de cinema, periodista i historiador de l’art. Com a crític de cinema va escriure al diari Tele/eXpres (1970-1972), com a periodista va col·laborar a Tele/eXpres, La Vanguardia i altres mitjans (1973-1980) i com a professor ha impartit classes d’Història del Cinema i d’Història de l’Art a la Universitat Autònoma de Barcelona (1974-2018). Ha publicat nombrosos estudis sobre l’art del segle XX, amb especial atenció a Pablo Picasso, Joan Miró i Salvador Dalí, i és també autor de relats, novel·les i dietaris.
[Per saber-ne més]
Després d’estudiar Filologia Romànica (secció Hispàniques) a la Universitat de Barcelona i Periodisme a l’Escuela Oficial de Periodismo, a la mateixa ciutat, va ampliar estudis a París (a la Université Paris VIII i a l’École Practiques des Hautes Études).
A partir del 1970 es va dedicar intensament al periodisme, especialment al diari Tele/eXpres. El 1977 va participar en la creació de la revista Arc Voltaic i va ser nomenat director de la revista L’Avenç, càrrec que va ocupar fins al 1979.
El 1980 es va doctorar a la UAB amb la tesi “Vint anys de cinema espanyol, el cas Cifesa”, dirigida per Josep Fontana, i a partir d’aleshores va iniciar un període de plena dedicació a l’ensenyament (al Departament d’Art de la UAB), amb una participació cada cop més minvant en la premsa escrita.
De la teoria i història del cine es va obrir a altres matèries, en què les imatges fílmiques compartien espai amb la literatura, l’art, la fotografia, el disseny, els còmics, etc. Interessat també pels lligams entre l’art i la literatura, va estudiar Salvador Dalí com a escriptor, un pas que el va portar a ser nomenat el 1991 director del Centre d’Estudis de la Fundació Gala-Salvador Dalí de Figueres (càrrec que va ocupar fins al 2000). L’any 1995 va guanyar per oposició la Càtedra d’Art Contemporani de la UAB i el 1999 i el 2001 va fer estades com a visiting scholar a l’Institute of Fine Arts (New York University, Nova York). Entre 2013 i 2017 va ser patró de la Fundació Museu Picasso de Barcelona i, entre 2015 i 2018, membre de l’International Miró Research Group (Fundació Joan Miró-UOC).
Dels diversos llibres dedicats a Salvador Dalí destaca Salvador Dalí. La construcción de la imagen 1925-1930 (Electa, Madrid, 1999), traduït posteriorment a l’anglès per la Yale University Press, i La pintura y sus sombras. Cuatro estudios sobre Salvador Dalí (Museo de Teruel, Terol, 2004).
L’interès per les relacions entre l’art modern i els materials visuals reproduïts mecànicament, va dur-lo a estudiar certs aspectes menys coneguts de l’obra de Joan Miró, que va donar a conèixer en el llibre Collage, pintura, cultura de masas. Joan Miró 1917-1934 (Alianza Editorial, Madrid, 2007); un camp de recerca que va ampliar en el volum Arte y cultura visual. Ensayos sobre el siglo XX (Ediciones Cátedra, Madrid, 2018), i en l’estudi dedicat al collage cubista Sobre els papiers collés (Mudito & Co, Barcelona, 2018).
Entre 1999 i 2014 va ser comissari o co-comissari de diverses exposicions: Salvador Dalí. Somni de Venus (Fundació Gala-Salvador Dalí, Figueres, 1999), Dalí Cultura de masses (CaixaForum, Barcelona, 2004), Dalí and Films (Tate Modern, Londres, 2007), Picasso, Un collage abans del collage (Museu Picasso, Barcelona, 2012) o Barcelona zona neutral 1914-1918 (Fundació Joan Miró, Barcelona, 2014).
El 2009 va realitzar el film de muntatge, Brossa, calaix de sastre, presentat inicialment al MACBA i projectat en diverses ocasions a la Filmoteca de Catalunya.
En paral·lel a l’activitat acadèmica, ha publicat llibres d’altres gèneres, com ara l’assaig periodístic La vaga de tramvies de 1951 (Una crònica de Barcelona) (Laia, Barcelona, 1977), la novel·la La germana fosca (Destino, Barcelona, 1988), el llibre de relats La indiferència (Destino, Barcelona, 2006) o el dietari Diari de Guerra. Nova York, tardor 2001 (L’Avenç, Barcelona, 2011).
Fèlix Fanés (Barcelona, 1948) ha sido crítico de cine, periodista e historiador del arte. Como crítico de cine escribió en el diario Tele/eXpres(1970-1972), como periodista colaboró en Tele/eXpres, La Vanguardia y otros medios (1973-1980) y como profesor ha impartido clases de Historia del Cine y de Historia del Arte en la Universidad Autónoma de Barcelona (1974-2018). Ha publicado numerosos estudios sobre el arte del siglo XX, con especial atención a Pablo Picasso, Joan Miró y Salvador Dalí, y también es autor de relatos, novelas y dietarios.
[Para saber más]
Tras estudiar Filología Románica (sección Hispánicas) en la Universidad de Barcelona y Periodismo en la Escuela Oficial de Periodismo, en la misma ciudad, amplió estudios en París (en la Université Paris VIII y en la École Practiques des Hautes Études).
A partir de 1970 se dedicó intensamente al periodismo, especialmente en el periódico Tele/eXpres. En 1977 participó en la creación de la revista Arc Voltaic y fue nombrado director de la revista L’Avenç, cargo que ocupó hasta 1979.
En 1980 se doctoró en la UAB con la tesis “Vint anys de cinema espanyol, el cas Cifesa”, dirigida por Josep Fontana, y a partir de entonces inició un periodo de plena dedicación a la enseñanza (en el Departamento de Arte de la UAB), con una participación cada vez más reducida en la prensa escrita.
De la teoría e historia del cine se abrió a otras materias, en las cuales las imágenes fílmicas compartían espacio con la literatura, el arte, la fotografía, el diseño, los cómics, etc. Interesado también por los vínculos entre el arte y la literatura, estudió a Salvador Dalí como escritor, un paso que le llevó a ser nombrado en 1991 director del Centro de Estudios de la Fundación Gala-Salvador Dalí de Figueres (cargo que ocupó hasta 2000). En 1995 ganó por oposición la Cátedra de Arte Contemporáneo de la UAB y en 1999 y 2001 realizó estancias como visiting scholar en el Institute of Fine Arts (New York University, Nueva York). Entre 2013 y 2017 fue patrón de la Fundación Museo Picasso de Barcelona y entre 2015 y 2018, miembro del International Miró Research Group (Fundación Joan Miró-UOC).
De los libros dedicados a Salvador Dalí destaca Salvador Dalí. La construcción de la imagen 1925-1930 (Electa, Madrid, 1999), traducido posteriormente al inglés por la Yale University Press, y La pintura y sus sombras. Cuatro estudios sobre Salvador Dalí (Museo de Teruel, Teruel, 2004).
El interés por las relaciones entre el arte moderno y los materiales visuales reproducidos mecánicamente le llevó a estudiar ciertos aspectos menos conocidos de la obra de Joan Miró, que difundió en el libro Collage, pintura, cultura de masas. Joan Miró 1917-1934 (Alianza Editorial, Madrid, 2007); un campo de investigación que amplió en el volumen Arte y cultura visual. Ensayos sobre el siglo XX (Ediciones Cátedra, Madrid, 2018), y en el estudio dedicado al collage cubista Sobre los papiers collés (Mudito & Co, Barcelona, 2018).
Entre 1999 y 2014 fue comisario o cocomisario de varias exposiciones: Salvador Dalí. Somni de Venus (Fundación Gala-Salvador Dalí, Figueres, 1999), Dalí. Cultura de masses (CaixaForum, Barcelona, 2004), Dalí and Films (Tate Modern, Londres, 2007), Picasso. Un collage abans del collage (Museo Picasso, Barcelona, 2012) o Barcelona zona neutral 1914-1918 (Fundación Joan Miró, Barcelona, 2014).
En 2009 realizó el film de montaje, Brossa, calaix de sastre, presentado inicialmente en el MACBA y proyectado en diversas ocasiones en la Filmoteca de Catalunya.
En paralelo a la actividad académica, Fanés ha publicado libros de otros géneros, como el ensayo periodístico La vaga de tramvies de 1951 (Una crònica deBarcelona) (Laia, Barcelona, 1977), la novela La germana fosca(Destino, Barcelona, 1988), el libro de relatos La indiferència(Destino, Barcelona, 2006) o el dietario Diari de Guerra. Nova York, tardor 2001 (L’Avenç, Barcelona, 2011).
Fèlix Fanés (Barcelona 1948) has been a film critic, journalist and art historian. As a film critic, he wrote in the Tele/eXpres daily (1970-1972), as a journalist in Tele/eXpres, La Vanguardia and other media (1973-1980), and as a lecturer he has given classes in the History of Cinema and the History of Art at the Universitat Autònoma de Barcelona (1974-2018). He has published numerous studies on 20th-century art, particularly about Pablo Picasso, Joan Miró and Salvador Dalí, and has also authored short stories, novels and diaries.
[For further reading]
After studying Romance Philology (Hispanic Studies section) at the Universitat de Barcelona and Journalism at the Escuela Oficial de Periodismo in the same city, he went on to further his education abroad, in Paris (at the Université Paris VIII and at l’École Practiques des Hautes Études).
From 1970 onwards, he engaged intensively in journalism, particularly in the Tele/eXpres daily. In 1977, he participated in the creation of the Arc Voltaic journal and was appointed director of L’Avenç journal, a position he held until 1979.
In 1980, he took his PhD at the UAB, submitting his thesis entitled “Vint anys de cinema espanyol, el cas Cifesa”, under the guidance of Josep Fontana. As of that moment, he embarked upon a period of full dedication to teaching (in the Art Department of the UAB), while his collaboration in the printed press diminished gradually.
His involvement in the theory and history of film-making took him to other topics or subjects in which film images shared a place with literature, art, photography, design, comics, etc. His interest in the links between art and literature prompted him to study Salvador Dalí in his facet as a writer, leading him to be appointed director of the Centre d’Estudis of the Fundació Gala-Salvador Dalí of Figueres in 1991, a position he would hold until 2000. In 1995, he sat and passed the public examinations for the chair of Contemporary Art of the UAB, and in 1999 and 2001 he was Visiting Scholar at the Institute of Fine Arts (New York University, New York). Between 2013 and 2017, he was a trustee of the Fundació Museu Picasso de Barcelona, and between 2015 and 2018 he was also a member of the International Miró Research Goup (Fundació Joan Miró-UOC).
He has authored several books on Salvador Dalí, although special mention may be made of Salvador Dalí. La construcción de la imagen 1925-1930 (Electa, Madrid, 1999) (translated into English by Yale University Press: Salvador Dalí. The Construction of the Image, 1925-1930) and La pintura y sus sombras. Cuatro estudios sobre Salvador Dalí (Museo de Teruel, Teruel, 2004).
His interest in the relationship between modern art and the mechanically reproduced visual materials spurred him on to study some of the less well-known aspects of the work of Joan Miró, which he featured in the book titled Collage, pintura, cultura de masas. Joan Miró 1917-1934 (Alianza Editorial, Madrid, 2007); he subsequently extended this field of research in the Arte y cultura visual. Ensayos sobre el siglo XX (Ediciones Cátedra, Madrid, 2018) book, and in the form of a study dedicated to Cubist collage Sobre els papiers collés (Mudito & Co, Barcelona, 2018).
Between 1999 and 2014 he curated or co-curated several exhibitions: Salvador Dalí. Somni de Venus (Fundació Gala-Salvador Dalí, Figueres, 1999), Dalí Cultura de masses (CaixaForum, Barcelona, 2004), Dalí and Films (Tate Modern, London, 2007), Picasso, Un collage abans del collage (Museu Picasso, Barcelona, 2012) or Barcelona zona neutral 1914-1918 (Fundació Joan Miró, Barcelona 2014).
In 2009, he made the film montage Brossa, calaix de sastre, premièred at the MACBA and screened on several occasions at the Filmoteca de Catalunya.
Parallel to his academic activity, Fèlix Fanés has published books in other genres, such as the journalistic essay La vaga de tramvies de 1951 (Una crònica de Barcelona) (Laia, Barcelona, 1977), the novel La germana fosca (Destino, Barcelona, 1988), the collection of short stories La indiferència (Destino, Barcelona, 2006) or the diary Diari de Guerra Nova York, tardor 2001 (L’Avenç, Barcelona, 2011).